Una
lectura pròxima, intrigant i crec que molt ben feta. Per a mi, la
millor obra de Ferran Torrent. El paràgraf és el principi d’un capítol
titulat “El bon corrupte”, com podeu vore un títol molt actual avui. Tomás Romero (professor d'Economia)
“El bulevard dels francesos”
M’ha
tocat viure un temps on hi ha milers d’homes i dones similars a Miquel.
Per a Miquel cada matí s’iniciava el dia de la fi del temps, del seu
temps o de la mirada estàtica, permanent, en el temps passat,
esllanguint-se no en l’esperança del d’un retorn sinó en la
desesperació, en la basarda o la incertesa d’un present que atrapava en
un joc de regles inquestionables com el púgil obligat a fer d’esparring,
com a boxador acabat, l’única possibitat del qual rau a rebre un colp
darrere d’un altre, punys projectats contra un sentiment indefinit
d’amargor, mentre es rattifica que la vida és un frau que tardes a
descobrir. Per saber què és la desgràcia cal saber que ha sigut la
felicitat.
FERRAN TORRENT
