Aquest dimarts 20 de febrer a la biblioteca de l'IES Serpis s'han concedit els premis a les millors fotografies i reportatges realitzats sobre el Cabanyal pels alumnes de 2n d'ESO de l'IESSerpis. Aquests són els alumnes premiats i les fotos seleccionades:
1r Premi de fotografia
2n Premi de fotografia
3r Premi de fotografia
PREMIS ALS MILLORS REPORTATGES
Us deixem una petita mostra dels reportatges premiats:
UN PASSEIG PEL CABANYAL
Miguel Garcia, Lydia
Soriano, Mario Liern
El dia 6 d'octubre els grups de 2n ESO C i E vam
fer una ruta pel Cabanyal amb les mestres Pilar Garcia, Pilar Ferrandis i Empar
Sabater. Primer vam vore l'església dels Àngels, després l’Atelier dels bous i
la Marina Auxiliante. Més endavant,
vàrem anar a la fàbrica de gel i, per fi, vàrem arribar al Museu de l’arròs, on
ens van a explicar com es feia l’arròs antigament. Després passàrem per l’edifici
Veles e vents i un poquet més endavant vàrem arribar a la biblioteca municipal
de las Reina. Pel camí de tornada, vam passar pel mercat municipal del Cabanyal
i, per fi, vam arribar a l’Institut Serpis.
HISTÒRIA DEL MUSEU DE L’ARRÒS
En les seues sales d'exposició permanent es
registra la història d'aquest important cultiu, així com de la indústria
desenvolupada al voltant del mateix.
L'Ajuntament de València, amb la col·laboració de la Universitat
Politècnica de València, ha rehabilitat l'antic molí de Serra per a convertir-lo
en el Museu de l'Arròs de la Ciutat de València. L'objectiu de l'actuació ha
estat recuperar per a la memòria col·lectiva el procés d'industrialització de
l'arròs, el cultiu del qual està arrelat a les marjals de la Ciutat.
El Molí d´Umbert començà a funcionar a principis del segle XX. De llavors
ençà, lentament, la complexa maquinària del molí es va adaptar als nous
materials i als nous temps. El molí va canviar d'amos; de la família Umbert,
passaria als Lluch i posteriorment als Serra. Al llarg d'aquest període es
compraren màquines capaces de realitzar tasques cada vegada més complexes amb
major rapidesa, s’instal·là un segon motor elèctric per moure les màquines
de les plantes superiors i es van adoptar gradualment noves esquelladores més
ràpides, noves moles perquè les blanquejadores trencaren menys gra i maquinària
més moderna.
Malgrat això, en la seua essència, el procés a penes varià en els quasi 100
anys que va romandre operatiu el molí. És sorprenent que durant aquest temps,
la fricció de l'arròs amb dos simples corrons aconseguiren separar aquest de
la seua corfa, que la fricció de l'arròs amb una simple pedra poguera
blanquejar-lo o que un tambor amb menuts buits units a un cargol sense fi fora
capaç de separar els grans partits dels sencers.
