El passat 9 de febrer ens va visitar Fernando Jáuregui, perodista i president d'Educa 2020. El motiu de la seua visita va ser donar una conferència als alumnes de batxillerat i cicles formatius sobre les perspectives de futur per als joves. Tambè va parlar sobre les demandes professionals dels pròxims anys i va donar els resultats d'una enquesta realitzada a més de 12.000 estudiants de tota Espanya sobre les seues preferències professionals.
domingo, 25 de febrero de 2018
Cercles literaris
Dins de les activitats programades pel seminari de dinamització de la Biblioteca de l'IES Serpis i el Pla de Foment de la Lectura, dimecres passat es va presentar el projecte dels cercles literaris a càrrec de l'assessor lingüístic de la conselleria, Manel Villar.
Adaptats
de la didàctica de l'anglés (reading circles), els cercles literaris
constitueixen una dinàmica de lectura cooperativa. La lectura es
treballa per equips, en els quals cada membre té assignat un rol que
anirà canviant a cada sessió.. Els cercles literaris es poden aplicar de
manera estratègica per part de totes les assignatures lingüístiques del
centre com a mesura de Tractament Integrat de Llengües (TIL) i també es
pot adaptar a les matèries no lingüístiques. Els principals avantatges d'aquesta dinàmica són els següents:
- Lectura intensiva i enriquidora que millora la comprensió lectora (es tracta, pràcticament, d'un comentari de text col·lectiu).
- Ús de funcions cognitives superiors com ara, comparar, relacionar, inferir, deduir, etc...
- Adaptada a un enfocament competencial.
- Es treballa la interacció oral, especialment important per a llengües que manquen de contexts d'ús, com ara l'anglés i el valencià, en algunes zones.
- Es treballa l'escrit.
- Es pot fer servir per a avaluar els llibres de lectura.
- Millora la motivació en potenciar la iniciativa, l'autonomia i les estratègies personals de l'alumnat.
- Adaptable a assignatures no lingüístiques.
- Millora la integració de l'alumnat.
El grup de professors participants van compartir les impressions i inquietuds que van sorgir de la lectura del conte Quan queien homes de la lluna, inclòs en el llibre Tretze tristos tràngols d'Albert Sánchez Piñol.
martes, 20 de febrero de 2018
Premis de fotografia i de reportatges sobre el Cabanyal
Aquest dimarts 20 de febrer a la biblioteca de l'IES Serpis s'han concedit els premis a les millors fotografies i reportatges realitzats sobre el Cabanyal pels alumnes de 2n d'ESO de l'IESSerpis. Aquests són els alumnes premiats i les fotos seleccionades:
1r Premi de fotografia
2n Premi de fotografia
3r Premi de fotografia
PREMIS ALS MILLORS REPORTATGES
Us deixem una petita mostra dels reportatges premiats:
UN PASSEIG PEL CABANYAL
Miguel Garcia, Lydia
Soriano, Mario Liern
El dia 6 d'octubre els grups de 2n ESO C i E vam
fer una ruta pel Cabanyal amb les mestres Pilar Garcia, Pilar Ferrandis i Empar
Sabater. Primer vam vore l'església dels Àngels, després l’Atelier dels bous i
la Marina Auxiliante. Més endavant,
vàrem anar a la fàbrica de gel i, per fi, vàrem arribar al Museu de l’arròs, on
ens van a explicar com es feia l’arròs antigament. Després passàrem per l’edifici
Veles e vents i un poquet més endavant vàrem arribar a la biblioteca municipal
de las Reina. Pel camí de tornada, vam passar pel mercat municipal del Cabanyal
i, per fi, vam arribar a l’Institut Serpis.
HISTÒRIA DEL MUSEU DE L’ARRÒS
En les seues sales d'exposició permanent es
registra la història d'aquest important cultiu, així com de la indústria
desenvolupada al voltant del mateix.
L'Ajuntament de València, amb la col·laboració de la Universitat
Politècnica de València, ha rehabilitat l'antic molí de Serra per a convertir-lo
en el Museu de l'Arròs de la Ciutat de València. L'objectiu de l'actuació ha
estat recuperar per a la memòria col·lectiva el procés d'industrialització de
l'arròs, el cultiu del qual està arrelat a les marjals de la Ciutat.
El Molí d´Umbert començà a funcionar a principis del segle XX. De llavors
ençà, lentament, la complexa maquinària del molí es va adaptar als nous
materials i als nous temps. El molí va canviar d'amos; de la família Umbert,
passaria als Lluch i posteriorment als Serra. Al llarg d'aquest període es
compraren màquines capaces de realitzar tasques cada vegada més complexes amb
major rapidesa, s’instal·là un segon motor elèctric per moure les màquines
de les plantes superiors i es van adoptar gradualment noves esquelladores més
ràpides, noves moles perquè les blanquejadores trencaren menys gra i maquinària
més moderna.
Malgrat això, en la seua essència, el procés a penes varià en els quasi 100
anys que va romandre operatiu el molí. És sorprenent que durant aquest temps,
la fricció de l'arròs amb dos simples corrons aconseguiren separar aquest de
la seua corfa, que la fricció de l'arròs amb una simple pedra poguera
blanquejar-lo o que un tambor amb menuts buits units a un cargol sense fi fora
capaç de separar els grans partits dels sencers.
jueves, 15 de febrero de 2018
Visca la poesia!
L'alumnat
de l'ES Serpis de València @IES3SerpisVAL ha participat amb una
selecció de versos al programa d'Apunt ràdio Plaerdemavida amb les
piulades del Twitter, que podreu trobar en l'etiqueta #PlaerdePoesia. Visca la poesia!
Programa
complet "Plaerdemavida" 14/02/2018. Hem preparat un monogràfic especial
al voltant de poesia i xarxes socials on hem reflexionat sobre les
possibilitats que ofereixen les noves tecnologies per a la difusió
literària.
apuntmedia.es
Suscribirse a:
Entradas (Atom)