Temps d'innocència, Carme Riera

Quan mirem enrere i pensem en la nostra infantesa, de ben segur que la trobem molt diferent a la que hui en dia tenen els xiquets d’ara. La intensitat i la passió en què sentim les coses durant la infantesa ja no tornarà mai més. Els xiquets dels anys 50 estaven sotmesos a una moral molt repressiva. En aquesta narració, trobarem curiositats, com que Carme Riera començà a escriure al despatx de Llorenç Villalonga, contades amb un mallorquí viu d'aquell temps, amb les costums d'aleshores.  Costums com escriure cartes, l'olor de les persones que ja no és el mateix. La descoberta del tacte amb la sensació de la mà del pare que t'agafa.

La història que narren aquestes planes és real. Ens l’ofereix la mirada d’una nena —una nina, com diuen a Mallorca—, que, entre els tres i els deu anys, contempla el món amb els ulls ben oberts, sovint des de balcons i finestres, per descobrir-nos els seus secrets. Amb tota la força expressiva de la riquesa dels sons de l’illa, Carme Riera recrea el seu univers infantil ple de màgia i d’innocència, però també de pors, culpes i prohibicions, poblat d’un ampli fresc de personatges entranyables, molts d’ells lligats a tradicions i oficis que ja han desaparegut.

 «Durant la infantesa les portes de la percepció estan obertes de pinte en ample i el món és nou, acabat d’estrenar. La vida, en temps i en estat d’innocència, és alhora dominada per poders màgics.»

"En mirar cap enrere, pel forat del pany de la porta de l'ànima -no cal que torni a assegurar que per a mi l'ànima és la memòria en la qual es resumeix la identitat-, not que la nostra infantesa, la de la meva generació avui sexagenaris, té poc a veure amb la dels nins i nines nascuts al s. XXI, a les mateixes contrades. La seva, sense por a les flames de l'infern, sense sentiment de culpa, sense fred ni sedes, és més propera i feliç que la nostra, al manco que la meva. No sé si la crisi econòmica actual s'endurà en orris tot el benestar aconseguit -la calefacció segueix essent per a mi un de fonamental- i deixarà inesborrables seqüeles entre els infants nascuts avui. Voldria pensar que no serà així. No tot el passat fou millor, malgrat la tendència a mitificar-lo quan la distància esborra els caires agressius i punxeguts de la realitat i ens l'ofereix endolcida i d'allò més suau, gratificant del tot."

                                                                Carme Riera, Temps d'innocència